Crear i mantenir ambients preparats promou la comunicació efectiva, el creixement personal i l’harmonia familiar. És més accessible del que creiem, no es tracta tant d’anhelar coses impossibles ni d’intentar ser allò que no som. La qüestió és tenir, omplir i fer complir unes normes de convivència útils, clares i orgàniques per a protegir el nostre ambient preparat.
L’ambient preparat té quatre bases: tranquil·litat, ordre, neteja i bellesa.
1. La tranquil·litat s’aconsegueix reduint la contaminació acústica, digital i lumínica.
-
- Un dels elements de la contaminació acústica rau en l’ús que fem de la veu: sovint ens dona per CRIDAR. Parlar a crits GENERA ESTRÈS. Vet aquí una norma que ens pot ajudar a reduir aquest costum: “a casa no es parla amb ningú sense que hi hagi contacte visual”. Escridassar a altres persones quan s’equivoquen o no fan allò que voldríem, els causa TREMOLORS I POR. La primera norma per als emissors de brams seria fer deu minuts de meditació al dia. Sense excuses.
Hi ha un recurs d’harmonia que nodreix la tranquil·litat: practicar el joc del silenci. Un dia a la setmana dinar o sopar en silenci, us heu de comunicar sense paraules. Als nens els agrada moltíssim aquest joc. També, en qualsevol moment, podeu decidir que durant quinze minuts ens comunicarem sense paraules. La quietud de fons i totes les pantalles apagades són dos ingredients imprescindibles per a aquest joc, i també que ningú estigui totalment immers en una tasca individual (com llegir o treballar). Per exemple, ens podem estar tallant les ungles, prenent una infusió, mirant per la finestra, asseguts al sofà, regant les plantes, plegant roba… o jugant a un joc de taula!
-
- Pel que fa a la contaminació digital, tots aquells que no us sentiu preparats per a crear una llar neta d’ones electromagnètiques i pantalles, cal que estipuleu tres hores al dia en què sigueu capaços d’estar tots a casa sense interactuar amb pantalles. Tots els dispositius han de tenir un lloc on estar guardats en el moment que no s’usin, i que sigui un calaix, un armari o qualsevol altra opció que els mantingui fora de la vista. Les pantalles grans o televisors, si no tenen moble amb portes, les podeu tapar amb una tela. Apagueu la wifi durant tota la nit, i sempre que no l’estigueu usant. Desconnecteu i deseu totes les pantalles a les 20:30 h, i no en permeteu l’entrada a les habitacions.
Establiu l’assemblea diària a l’empara del caliu groguet d’una làmpada regulable. Abans d’anar a dormir, destineu temps col·lectiu (un minut per persona) per contar-vos coses agradables que hàgiu viscut aquell dia. Digueu-vos bona nit en grup.
-
- La contaminació lumínica també desequilibra l’ambient, el cos i la ment. Observeu quin tipus de llums teniu a casa, prescindiu de llum blanca i agressiva, sobretot al capvespre. Durant el dia aprofiteu al màxim la llum natural, quan no sigui possible, busqueu llum groga, càlida. Els llums regulables són ideals, en podeu baixar la intensitat al capvespre, quan desconnecteu la llum blava en apagar les pantalles.
Si ja solem mirar-nos als ulls per expressar-nos i apaivagar quatre de cada cinc rabietes d’adult respirant ben fondo i prenent-ne consciència en comptes de vociferant a altres persones, hi ha molt de camí fet. Amb la contaminació acústica, digital i lumínica reduïdes i acotades, ja tenim bones bases d’un espai propici per al desenvolupament saludable de tots els membres de la família. Ja podem atendre els altres tres ingredients de l’ambient preparat: ordre, neteja i bellesa.
2. L’ordre és cosa de tots. Si us molesta ensopegar sovint amb les sabates del vostre fill adolescent, i sabeu que un episodi de cridòria dramàtica ja no serveix ni perquè les reculli avui, és el moment d’acceptar que les solucions intoxicades només funcionen a curt termini. Toca reflexionar: com solem deixar les sabates els adults de casa? Quin és el lloc o espai concret per a les seves sabates? Des de quan les deixa tirades allà on caiguin? Cal trobar un moment en què l’adult estigui calmat i parlar-ne amb l’adolescent. Mirant-li als ulls, de tu a tu, sense oblidar que som familiars convivents. La majoria de conflictes d’ordre tenen solució quan deixem de mirar l’altra persona com l’enemic. En aquest cas cal enfocar-se en a qüestió de les sabates, i no en altres coses. Si hi ha un cúmul d’assumptes pendents i retrets, considereu altres moments i espais per anar-los solucionant de forma ordenada, tranquil·la i eficient.
3. La neteja és cosa de tots. Mantenir els espais comuns d’una forma acordada entre els adults i que sigui sana i sostenible per als menors d’edat. Quan s’integra els infants en les tasques de la llar durant l’etapa 0-3, i no s’abandona aquest hàbit, esdevé una cosa natural i tot gira al seu ritme. Si des de la vivència de la mare o del pare es transmet que la neteja és una cosa dura, costosa, obligada i pesada, lògicament, els infants no sentiran ganes de cuidar la llar on viuen, i d’adolescents no els posseirà la crida vocacional de posar-se a fer dissabte. El primer repte està en els pares i mares (o els adults de la família que en fan les funcions): entendre que l’estat de neteja del lloc on vius parla de com i quant et cuides. Aprendre a respectar i mantenir nets els espais és tan important com aprendre a fer neteja setmanal; és aprendre a cuidar de nosaltres.
4. La bellesa és el toc personal, l’elecció i disposició de coses i elements que cada persona o parella faci per a la llar a partir de les pròpies i autèntiques sensacions i criteris. En un ambient preparat només hi ha d’haver aquelles coses imprescindibles, realment necessàries o que ens aportin grans valors emocionals.
Les solucions poden ser fàcils de verbalitzar. La part difícil és trobar i, sobretot, organitzar el camí per arribar-hi.
