L’economia és un tema transversal de la nostra cultura, hi convivim. Defugir l’economia i qualsevol aspecte relacionat amb els números o els diners és abandonar responsabilitats que són teves. Quan algú té la seva vessant econòmica abandonada, delegada o evita parlar de dines, pot ser un reflex de com es relaciona amb la vida.
Sovint la paraula economia genera rebuig. Igual que paraules com matemàtiques, cuinar, vestir- se o dutxar-se, forma part de tu. L’economia personal cal atendre-la i estimar-la per tal que sigui sana i fresca, que tingui el seu espai on fluctuar.
La paraula diners no sol deixar ningú indiferent. És tabú per a moltes parelles, inclús més que parlar de sexe. Quan al restaurant el cambrer deixa el compte, és freqüent viure aquest moment amb certes tensions i incomoditats guarnides de broma. Sovint em solen dir: «tu, que ets de números, encarrega’t de fer els comptes». Quan abans de dinar li dono la carta a algú i li dic: «tu, que ets de lletres, llegeix-me a carta, que jo no n’entenc de paraules», això sí que genera reaccions pròpies d’estar davant una absurditat.
Sovint estem malgastant convençuts que estem estalviant. Comprar coses d’oferta, a mode dos o tres per un, poques vegades significa un estalvi real, perquè et sol governar aquella ànsia d’omplir buits interns o la publicitat i no pas el que realment necessites.
La manera com et relaciones amb l’economia parla de tu. Com conserves o cuides els bitllets i monedes? Com és la teva cartera? Guardes i organitzes les teves factures i tiquets de compra? Necessites sovint anar pagant consumicions d’altres persones? T’incomoda quan et conviden? Et fa vergonya demanar que et tornin diners que un dia vares prestar? Et costa posar un preu adient a la feina o serveis que ofereixes? Et sents còmode negociant el teu salari amb el teu cap o els teus preus amb els clients?
Observa com et relaciones amb l’economia i descobriràs coses entre la vida i tu. Tot seguit, a prendre decisions.
