Els miracles d’un ambient preparat són espontanis, reals. En els infants cal observar-los, perquè no ho verbalitzen. Senzillament ho viuen. Per a ells encara és natural tenir la curiositat desperta i aprendre mentre viuen i experimenten.
Treballar de docent per a adults en un ambient preparat és també meravellós. No només observar-ne els fruits, sinó veure que diuen coses com: «ah! Això és una arrel quadrada? És fàcil! Perquè no m’ho havien explicat així?»; «acabo d’entendre què és un diftong, de petita no ho vaig aconseguir»; «ara veig que jo sí que serveixo per estudiar, així sí»; «avui vinc il·lusionada per aprendre més sobre la ela geminada. No em reconec a mi mateixa».
Avui, al meu ambient preparat hi ha divuit persones que estudien els verbs. Ho fan en grups de dos, interactuant, parlant baixet, en un espai acollidor, inspirador, relaxant… Què més es pot demanar?
Quan els he dit que estudiaríem els verbs, les reaccions al principi han sigut de desídia, peresa, indolència… Ha sigut presentar-los els materials i generar-se un ambient d’intriga, de curiositat, d’interès creixent… Dues persones s’han mostrat reticents als sobres de colors, m’han demanat «classe normal», però no em sabien exposar clarament aquest concepte. Al cap de poc han accedit a obrir els primers sobres. D’altres ja apuntaven columnes de pronoms i formes verbals al quadern, feien viatges per cercar diccionaris i un caramull de preguntes verbals.
Al final de la jornada escrivim la nostra frase del dia: què t’ha aportat la classe? Què t’enduus avui a casa? Aquí dues de les frases d’alumnes:
«Aquí, en aquest curs, pots començar a aprendre quan vulguis, sense límits ni excuses. Això d’estudiar és a part. No m’agrada estudiar, però m’agrada aprendre».
“Jo no necessito estudiar, perquè en aquesta classe se m’ha despertat una mena de ser pel coneixement, i aprenc molt sense ser-ne conscient ni recordar-me d’estudiar”.
Surto plena de joia, ni la brisa gelada del carrer s’endú aquestes imatges del meu cap: tres parelles separant síl·labes, altres dues amb la història d’Eivissa, una senyora remugant amb si mateixa perquè encara no li surt perfecte el tema de l’accentuació… i els darrers deu minuts, compartir en grup les frases del dia. Tanquem sessió tots junts, cohesionats, tal com comencem. El pròxim dia més.
Vull aprendre Català
emmaseguraoms
11 març 2024
