Implementar els principis dels ambients preparats als espais domèstics promou l’ordre, la calma i la funcionalitat en la vida quotidiana.
Sovint donem per fet que la vida és sacrificada, dura, injusta… Perquè no estem en pau ni a casa. Arribes després d’un dia molt intens de feina, vols jeure al sofà, engegar l’aire condicionat, prendre’t una infusió i relaxar-te. Però… entres i veus el sofà ocupat per: una manta rebregada, una pila de roba pendent de plegar, vora la qual hi ha dues jaquetes infantils desmaiades, una motxilla oberta a mig buidar i una xancleta. L’altra plaça de canapè està poblada per un caramull miscel·lànic de joguines vistoses i mig abandonades. Saludes els familiars presents i et sents invisible. Et conformes a seure en una cadira, busques el comandament de l’split i no el trobes, ningú dels presents en sap res. Vas a la cuina a preparar-te la infusió, no en queda. Notes el cos esgotat, et molesta el soroll que ve del menjador, apagues dos llums encesos en habitacions buides. Reculls un mitjó brut que jeu com un llimac de mar blava al bell mig del passadís. El dus al cistell de roba bruta i ensopegues amb el pal de fregar desmaiat. El cos emet tremolors, angoixa, la teva respiració hiperventila, però la teva ment projecta una creença: «tenir família comporta sacrificar-se, he de resistir». Les cames et duen al bany, peti qui peti, ara has de fer de cos. En el moment de netejar-te, no hi ha paper. El canonet castany és on degué caure; sobre la tovallola de les mans tirada en terra. T’aclapara aquella sensació de buidesa commocional que es localitza a l’abdomen, i que atorgues a gana física. Decideixes posar-te a fer el sopar, però defalleixes a la quarta idea de menú que esdevé inviable per faltar mínim un ingredient. Tots estan en la seva, això és un desastre, prefereixes no desfogar-te a crits perquè després et sents persona roïna i indigna quan et perden el respecte. Vols desaparèixer, que passin vint anys de colp, et preguntes per què les altres persones són cruels amb tu, per què el món és un desastre, per què tot està tan malament…
Alguna cosa fa que la vida quotidiana a la llar no funcioni. La solució està més a prop del que sembla: és l’hora de crear un ambient preparat. Això et correspon a tu, adult responsable o corresponsable de com esdevé la vida a casa. Som-hi!
L’ambient preparat té quatre bases: tranquil·litat, ordre, neteja i bellesa. Les tres primeres us duran la pau, per aconseguir-les heu d’establir i modelar unes normes adequades. La quarta és com la guinda d’un pastís.
Les normes. Han de ser clares i útils, les heu de complir i fer que la resta de persones les compleixin. Mai usant recursos tòxics (càstigs, premis, amenaces, xantatges, coaccions o manipulacions), l’autoritat sana té mitjans per a tot, cal trobar aquesta fermesa amable, neta de retrets i sense desaires enverinats.
Amb unes normes idònies i ben implementades, el comandament a distància tindria un lloc concret on estar, i qui l’agafés seria l’encarregat de tornar-lo al seu lloc. El mateix per a les mantes de sofà, cal que tinguin un espai on desar-se, i qui les usi les hi torni igual de ben doblegades. La roba neta ha de tenir un cistell o lloc on esperi ser plegada o planxada, i es destinarà un horari setmanal per a posar al dia aquesta tasca, que és cosa de tots. Les jaquetes, igual que les motxilles, han de tenir l’espai que els correspon: un penjador de peu o de paret, preferiblement vora l’entrada de casa. Un de personal per a cada membre de la família, on cadascú es responsabilitza de penjar-hi les seves coses. Sabates, xancletes i sabatilles; totes les que no estiguin en ús, netes i guardades al moble sabater o a la seva caixa dins l’armari. Calçat de carrer en ús (màxim dos parells per persona) al rebedor, on hi haurà els emplaçaments reservats. Sabatilles de casa: posades o al seu emplaçament si decidim que es pot anar descalç.
El sofà és per a seure, haurà d’estar sempre a punt. Les joguines cal que tinguin el seu lloc d’esplai mentre s’hi juga i el seu lloc d’estar desades mentre no s’hi juga. Probablement, hi hagi un excés de joguets, cosa que genera estrès al cervell dels infants i caos a l’ambient. Reduïu-ne la quantitat, eviteu els productes plàstics, sobretot per a infants menors de vuit anys. Estipuleu el cicle de joc: comença quan triem la joguina a utilitzar, que la trobarem al seu lloc; s’acaba quan hem recollit i desat de nou cada joguina (totes les peces que la conformen) al seu repòs. Tret de dies o jocs puntuals, establiu un ritme on es finalitzi el joc abans de dinar, sopar o anar a dormir. Que quedi tot recollit, forma part del mateix joc. Igualment per a altres activitats com llegir, pintar, jugar amb aigua…
Les normes clares vetllen per la qualitat dels ambients preparats, que busquen el benestar de les persones. Per sentir-nos bé és bàsic sentir-nos vistos; reduir a zero el llenguatge verbal i físic vora o davant una persona que et parla és un símptoma de maltractament psicològic. Una norma bàsica: en entrar i sortir de casa, se saluda als presents; quan algú ens saluda, se li correspon amb la paraula i amb la mirada.
Pel que fa al subministrament de materials fungibles a casa, totes les persones que els consumeixin en són corresponsables de l’aprovisionament. Els nens poden reposar el paper de bany des que comencin a usar-lo. Ara bé; hem de tenir els rotllos nous guardats en un lloc que ells abastin, també un dispensador a l’alçada adequada i amb un mecanisme que els permeti aquesta autonomia. Lògicament, cal haver canviat el paper davant seu des de ben petit i haver acompanyat la seva destresa en aquesta tasca quan li va sorgir l’interès, cap als dos anys. La infusió i la resta de materials culinaris, qualsevol adult o nen pot anotar-los a la llista o pissarreta de paret quan en quedi poc o s’acabin. Així farem, dia a dia, l’inventari de la compra setmanal.
Els llums que no necessitem romandran apagats. Qui encén un llum és el responsable d’apagar-lo quan ja no el necessita. Així doncs, en la situació descrita, un valuós recurs educatiu seria dirigir-te a les persones i trobar a qui li toca apagar cada llum i recollir el mitjó brut per dur-lo on correspon. Això no té cap finalitat punitiva, simplement l’objectiu és cuidar la qualitat de l’ambient preparat. Es tracta de fer complir normes (a condició que nosaltres les complim de forma habitual), sense cap connotació personal en contra ni a favor de ningú.
Potser no és la primera vegada que t’entrebanques amb el pal de fregar, però encara no t’has responsabilitzat d’habilitar-li el seu racó o un ganxo estable on poder-la desar. Ara et ve al cap que ahir vas tornar a escridassar algú perquè la botella de sabó car per a pell sensible va bolcar de nou al bany i se’n van vessar tres onzes. És hora de veure que al terra del plat de dutxa no és un lloc idoni on tenir cap objecte. Te n’has de responsabilitzar: posa un prestatge o aplic per als sabons, a una alçada que doni autonomia a tothom qui es dutxi.
Implementar els principis dels ambients preparats no va d’obligar als altres a fer coses, va d’aconseguir fer de casa teva un espai on cadascú pugui ser qui realment és i, conseqüentment, vulgui cuidar aquesta llar que li ho permet.
