Les meves classes ideals són aquestes: jo parlo poc i ells aprenen molt. Per arribar aquí és imprescindible haver creat un ambient preparat, el millor possible per a aquell grup i espai. Invertir el màxim en la cura de l’entorn, materials adequats i sobretot escoltar i acollir les necessitats profundes de cada alumne.
Aconseguir cohesió de grup des de l’autoritat sana és bàsic. Prèviament, has dedicat presència i voluntat en saber qui ets tu, quines prioritats tens com a professora en aquella classe i què vols assolir.
El meu propòsit primordial és crear un ambient de calma, que els alumnes se sentin tranquils i en confiança al meu espai. Després escoltar les seves inquietuds i capacitats, amb això oferir els materials i activitats que els puguin ser útils per aprendre. Sempre prioritzo el que ells aprenen davant el que jo pugui explicar. Llavors ve quan faig de jardinera, quan em sento una veritable acompanyant, perquè he soltat l’afany fantasiós de controlar quant aprenen per observar com aprenen.És molt gratificant veure’ls en grupets de dos o tres, amb molta autonomia i curiositat per saber-ne més i més… cada dia guanya sentit fomentar més i més els ambients preparats per a l’aprenentatge autònom i lliure, l’autèntic.
Ser la millor acompanyant que puc ser en un jardí docent significa:
- No «corregir» els raonaments que fan en veu alta els estudiants, tret que les persones interessades t’ho demanin explícitament.
- Permetre que no vegin certes coses, que aprenguin «poc».
- Observar aquesta autonomia deliciosa, com ells mateixos se serveixen: agafen aquest material, l’altre, un llibre, una revista, el diccionari… cerquen, busquen, troben…
- Tenir molt clar que davant un mateix material o explicació, cada alumne aprèn de manera diferent i coses diferents.
L’ambient preparat també és meravellós per a adults, i permet la conciliació familiar. A les meves classes de català per a adults els nens que venen amb el pare o la mare no s’hi avorreixen. Avui ha vingut na Carla, de cinc anys. Es mou lliure i tranquil·lament per aquí, col·laborant per cada taula amb el que ella considera: mira, toca, respon, organitza, reorganitza… Ara ve i em pregunta: «què faig?»
Les 19 h. Se senten les campanes de l’església, i de fons el xiuxiueig de l’alumnat a l’aula, vora meu, aprenent a escriure paraules que just descobreixen, i descobrint els altres com s’escriuen uns números en lletres. Ara una franja de silenci absolut, que acull aprenentatges encalmats i té un sabor extraordinari. Es respira molt a gust en aquest silenci inspirador… s’hi pot fer meditació.
Despertar i acompanyar processos d’aprenentatge és la meva vocació profunda, ja fa temps que ho sé. I tu? Ja has descobert per a què vares néixer?
