L’objectiu.
L’objectiu principal de crear ambients preparats per a la nostra economia és poder parlar de sous i preus amb naturalitat, sentir-nos còmodes amb els diners que tenim o no tenim,. L’ambient preparat fa que la nostra relació amb l’economia sigui amable, que els diners no limitin les nostres vocacions, que sapiguem crear un equilibri fèrtil entre el nostre valor personal i els nostres preus.
Treure a conversa l’assumpte dels diners sol generar incomoditats, desperta mites o creences, associa qualitats o etiquetes a persones en funció de quants diners se suposa que tenen… Potser hem après que de diners no se’n parla. Per això poca gent sap quant val la seua feina, la majoria confon el valor real dels seus talents o del seu temps amb allò que li paguen.
Triarem com a exemple una persona que viu amb la sensació que no pot ser qui és ni fer allò que li agradaria perquè els diners la limiten constantment.
El propòsit.
L’objectiu principal d’aquesta persona seria alliberar-se de les limitacions econòmiques per poder prendre les decisions que realment vulgui.
Cal tenir en compte:
Què són per a tu els diners (el teu propi concepte).
Com t’hi relaciones.
Per a què creus que serveixen.
Les bases:
Ordre. Com és l’organització de la teva economia, les transaccions en efectiu i digitals, com agrupes les compres i vendes, les entrades i sortides. Com administres el teu balanç i flux monetari, com guardes les teves factures i tiquets de compres i vendes, com anotes el que entra i el que surt…
Neteja. En quin estat la dus la cartera. Com tractes els bitllets i monedes, com els conserves. Amb quanta delicadesa arxives i conserves els teus tiquets, factures, documents bancaris, compromisos de deute, documents de préstecs que hagis fet a altres persones…
Bellesa. Com és la teva bitlletera, perquè tens aquesta i no una altra. Quin tipus de carpetes, caixes o arxivadors utilitzes per conservar els documents de la teva economia. Quin llenguatge utilitzes, quina mena d’adjectius o connotacions verbals acompanyen la teua oratòria quan parles d’economia o de diners.
Tranquil·litat. La teva actitud sempre és part de l’ambient on estàs. En el cas dels diners també té un paper determinant en l’avenir de la teva economia. La manera com veus i com mires els assumptes econòmics i els diners (amb ànsia, amb menyspreu, amb recança…) són ingredients clau de la teva trajectòria personal.
Som-hi!
Després d’estudiar aquest cas concret, potser veuríem que la solució demana il·lustrar la seva relació actual amb els diners, i refrescar com era l’economia familiar durant la seva infantesa.
Evita parlar de diners, el fa sentir incòmode.
Treballa per diners, però se sent un treballador mal pagat.
Voldria tenir més diners, però ho veu impossible. No li donarien un augment de sou.
A casa, els seus pares mai no paraven de treballar, i de recordar que no tenien ni tindrien mai diners.
El seu avi deia que ningú es fa ric treballant.
Al mateix temps que anhelaven tenir més diners per ser més feliços, maleïen la gent rica.
Amb tota aquesta informació damunt la taula, fem una dinàmica presencial amb monedes i bitllets reals.
RESULTATS
Concepte dels diners:
Com era abans: aspre, dispers, indeterminat.
Quins canvis hem fet: transformar la mirada cap als diners, de bèl·lica a neutra.
Com és ara, al nostre ambient preparat: concret, lleuger: els diners són un mitjà, mai un enemic.
Relació amb els diners:
Com era abans: tensa, contrariada, incòmoda.
Quins canvis hem fet: abraçar la teva relació amb els diners, tal com ha sigut, al llarg de la teva vida. Entendre com és ara, d’on ve la trajectòria i decidir què podem canviar. Enfocar-te sempre en allò que realment necessites, no pas en allò que vols.
Com és ara, al nostre ambient preparat: amable, comprensiva, d’acceptació.
Vincle amb els diners:
Com era abans: inexistent, m’enfrontava amb els diners per tenir-ne.
Quins canvis hem fet: observar, equilibrar els desitjos reals amb autèntiques vocacions i contemplar les entrades i sortides de diners com a part purament orgànica de la vida a la nostra cultura.
Com és ara, al nostre ambient preparat: gratificant, lliure de pors i recels. Basat en la confiança que no em faltarà tot allò que necessiti per a evolucionar.
