L’objectiu
L’objectiu principal de crear ambients preparats en espais docents és que tothom hi estigui a gust, generar curiositat en altres persones per aprendre la matèria que els volem explicar. L’ambient preparat fa innecessari l’ús de recursos lesius com crits, xantatges, o imposicions. Genera espais de silenci, desperta en l’alumnat l’hàbit d’escoltar i curiositat per aprendre.
Triarem com a exemple un casal o ateneu de barri ubicat en una comunitat autònoma on el català és llegua oficial. Allà s’hi organitzen activitats i cursos diversos per crear vincles de la població nouvinguda amb la llengua i la cultura autòctones. Tenim una cuinera que ofereix cursos de cuina local per al veïnat procedent d’altres països. Per a ella, el més natural és usar el català per parlar i ensenyar, però se sent insegura perquè no l’entenen. Quan algun alumne li demana que parli en castellà ho fa, però se sent estranya, com si no es representés a ella mateixa ni a la cuina catalana. A més, hi ha un alt percentatge d’alumnes que tampoc no entenen el castellà.
El propòsit.
Aquesta professora de cuina voldria simplement treballar amb naturalitat, usant la llengua pròpia sense sentir-se qüestionada, sense tenir constantment la sensació que hi haurà queixes o problemes.
Cal tenir en compte:
Què volem oferir, com, perquè, per a què i per a qui.
Les característiques de l’alumnat (procedència, interessos, obertura a l’aprenentatge…).
Com és el grup (adults, joves, famílies…).
Les circumstàncies: és un barri castellanoparlant, on la majoria de gent percep el català com si fos una llengua estrangera.
La cuina va fusionada amb la llengua pròpia de la cultura que l’ha creat (noms d’ingredients, ingredients, procediments, frases fetes…).
Les bases:
Ordre. L’alumnat, persones que fa poc temps han canviat de lloc de residència, necessiten usar el nou entorn com a referent i mirall per reorganitzar-se internament. Si rebem aquestes persones en un ambient preparat i estructurat pel que fa a horaris, ritmes, normes i límits, els proporcionarem una base sòlida que pot afavorir la seva integració i la nostra acollida.
Neteja: Netejar, igual que recollir i guardar, ha de formar part de les dinàmiques del curs. Aquestes activitats donen autonomia, generen vincles, i per tant seguretat. L’ambient preparat es cuida entre tots, al mateix temps que es viu i es gaudeix.
Bellesa: Caminar i viure en la bellesa és bàsic i sempre resulta útil. Triar com t’agrada usar les coses, com les vols disposar i com t’agrada que els altres les usin i les respectin. Saber quina és la versió més autèntica de tu i dels altres t’ajudarà a comunicar-te amb la gent i a transmetre la importància de configurar aquell entorn on tots estigueu a gust.
Tranquil·litat: La teva actitud és part de l’ambient, i en determina moltes característiques així com la qualitat de les relacions humanes i entre persones i coses. La teva manera de mirar (amb comprensió o amb menyspreu), de parlar (llenguatge despectiu o respectuós; cridant o a un to neutre; manipulant o comunicant…) o d’estar, sempre la decideixes tu. Si et responsabilitzes de tot allò que surt del teu cos, notaràs millores en la convivència des del primer moment.
Cal que tinguem en compte el nostre llenguatge, triar-ne un ús amè i apte per a persones que tenen el primer contacte amb la llengua. Facilitar la interacció i acompanyar la integració lingüística. S’ha d’emprar recursos invisibles a l’ambient preparat que facin sentir a les persones que poden aprendre’n. Evitar actituds com la pena o la llàstima i emprar recursos d’oportunitats. Permetre i acollir els errors dels nous parlants (evitar bromes, judicis o corregir constantment les persones que parlen).
Som-hi!
Cal presentar què oferim de la manera més clara possible. Tota persona que s’interessi pel producte l’ha d’entendre molt bé per decidir apuntar-s’hi o no fer-ho.
Sobre aquest cas concret, posarem paraules:
Què oferim. Oferim un curs de cuina catalana.
Com és el nostre producte. El nostre curs de cuina és, al mateix temps, un espai de trobada i convivència obert a tothom que vulgui aprendre i practicar la llengua catalana cuinant.
Perquè és així. Perquè la cuina catalana parla en català a través de qui la crea, la practica i la reinventa.
Per a què. Per inspirar tot el veïnat del barri a invertir en productes de proximitat i treure’n el màxim partit mitjançant la cuina d’aprofitament i reaprofitament com una manera de viure i d’entendre la vida.
Per a qui. Dirigit a qualsevol persona que busqui o apreciï fer activitats en català.
Podem tenir una pissarra, on fer un esquema de les coses que parlarem. Convidar-los a apuntar-se la recepta, anotar frases curtes (salutació, presentació personal, comiat…)
Una mirada tranquil·la sempre t’ajudarà a trobar solucions, el principal propòsit. El focus ha de ser aconseguir que l’alumnat surti amb alguna cosa nova apresa.
RESULTATS
Comunicació:
Com era abans: Em miraven, no m’entenien i jo canviava d’idioma.
Quins canvis hem fet: Parlar a poc a poc, amb consciència, sense por de repetir les coses.
Com és ara, al nostre ambient preparat: Hi ha més atenció, més preguntes i més comprensió mútua.
Relació entre persones:
Com era abans: tensions, timideses, inseguretats.
Quins canvis hem fet: Ocupar-nos que se sentin còmodes, sense por de preguntar i sense angoixar-se per no entendre paraules o frases. Oferir-los traducció integral de frases, pronunciant en català tot allò que a continuació traduïm. Trobar, si és possible, persones entre l’alumnat que vulguin traduir frases o paraules per a qui ho necessiti.
Com és ara, al nostre ambient preparat: cohesionada. Les persones se senten més útils i capaces d’aprendre les unes de les altres.
Qualitat dels vincles:
Com era abans: inexistent, cadascú venia a escoltar la professora i poc més.
Quins canvis hem fet: contemplar les necessitats individuals i col·lectives. Fer rodes de presentació i de tancament de cada classe, on tothom pot expressar el que vulgui envers cada classe. Trobar i respectar el lloc de cada persona dins el grup.
Com és ara, al nostre ambient preparat: L’alumnat té en compte la resta de membres del grup, perquè es coneixen més entre ells, i tenen la sensació d’estar fent una activitat cooperativa, on els companys tenen coses en comú.
