L’objectiu
L’objectiu principal de crear ambients preparats on viuen o aprenen infants és aconseguir que el dia a dia esdevingui de forma tranquil·la, sana i organitzada. L’ambient preparat fa innecessari l’hàbit d’usar elements tòxics com enfrontaments, retrets o crits. Inhibeix els generadors d’aquells impulsos que sovint ens fan parlar a persones estimades com si no les estiméssim.
Triarem com a exemple un pare, que té dos infants de 2 i 6 anys. No aconsegueix arribar puntual a l’escola sense patiments, quasi cada matí té problemes per sortir amb ells de casa, i tots tres solen començar el dia enfadats.
El propòsit.
L’objectiu principal d’aquest pare és començar el dia feliç, separar-se tranquil dels fills i iniciar la jornada sense aquell nus a l’estómac.
Cal tenir en compte:
- Les necessitats bàsiques dels nens en cada edat.
- Les seves necessitats específiques (caràcter, sensibilitats, habilitats…)
- Les dinàmiques familiars ja establertes.
- Les necessitats dels adults de referència.
- El seu nivell de predisposició a fer canvis per dins i per fora.
Les bases:
- Ordre. Els infants necessiten usar l’entorn com a referent i mirall per organitzar-se internament. Si viuen en un entorn on no hi ha cap mena d’ordre establert, han de fer grans esforços per estar centrats. L’ordre a l’ambient els genera seguretat, els proporciona una base sòlida per al desenvolupament físic i emocional constant que els toca viure fins a l’edat adulta.
- Neteja. Netejar, igual que recollir i guardar, ha de formar part de les dinàmiques quotidianes a casa. Aquestes activitats donen autonomia als infants, i per tant seguretat. Això són vitamines per a la seva autoestima, i els dona motius per estar més satisfets amb la seva vida i, per tant, menys enfadats i frustrats amb les coses i persones que els envolten.
- Bellesa. Caminar i viure en la bellesa és bàsic per a l’autoestima. Triar com t’agrada usar les coses, com les vols disposar, saber quina és la versió més autèntica de tu i dels altres t’ajudarà a configurar aquell entorn on hi estigueu a gust.
- Tranquil·litat. La teva actitud és part de l’ambient, i en determina característiques així com la qualitat de les relacions humanes i entre persones i coses. La teva manera de mirar (amb comprensió o amb menyspreu), de parlar (llenguatge despectiu o respectuós; cridant o a un to neutre; manipulant o comunicant…) o d’estar, sempre la decideixes tu. Si et responsabilitzes de tot allò que surt del teu cos, notaràs millores en la convivència des del primer moment.
Som-hi!
Després d’estudiar aquest cas concret, potser veuríem que la solució requereix obrir l’objectiu, desenfocar-nos del fet puntual que genera el conflicte quasi cada matí:
- Cal que el pare tingui cada tarda uns minuts d’exclusivitat amb presència plena per a cadascun dels nens (i uns minuts per als dos junts). Hem d’organitzar el temps i els espais per trobar un ritme.
- Cal que els nens recullin la taula havent esmorzat i es rentin les mans. Hem d’integrar la neteja als ritmes diaris, els donarà autonomia i guanyarem temps per a tots.
- Podem posar una pastilla de sabó divertida a la cuina, i una tovalloleta personal per a cadascun d’ells. D’aquesta manera, mentre tu prens el cafè ells es renten les mans. La bellesa contribueix a guanyar temps un cop més i evita les baralles o incidents quan han d’anar al bany sols i junts a rentar-se les mans.
- Una mirada tranquil·la sempre t’ajudarà a trobar solucions, que ha de ser el principal propòsit. El focus ha de ser aconseguir una millora de la convivència, i no tant cridar o penalitzar errors d’altres persones (això ja ho has provat moltes vegades, i saps que no funciona si no és com a propòsit en sí mateix).
RESULTATS
Comunicació:
Com era abans: Ens escridassàvem cada matí, i també de forma habitual.
Quins canvis hem fet: posar una norma: a casa no es parla amb ningú sense que hi hagi contacte visual.
Com és ara, al nostre ambient preparat: parlem menys i ens entenem millor.
Relació entre persones:
Com era abans: tensions, exigències, retrets, neguit…
Quins canvis hem fet: partint de les necessitats bàsiques i específiques de cada persona, trobar l’organització adequada dels temps i dels espais de convivència. El pare quan arriba necessita la seva dutxa i uns minuts per relaxar-se. Els nens es dutxaran abans, i recolliran totes les joguines deixant l’espai lliure per sopar.
Com és ara, al nostre ambient preparat: cadascú sap què ha de fer, es col·loquen les coses al seu lloc i al seu temps. Es pot sopar en pau, perquè l’adult s’ha responsabilitzat d’atendre les seves necessitats bàsiques. Compartir el sopar amb qualitat, en un ambient tranquil i relaxat, nodreix els vincles entre pare i fills. Això també contribueix a la qualitat de la son i ajuda a que els nens estiguin més receptius a escoltar el pare al matí.
Qualitat dels vincles:
Com era abans: ens comportàvem com a rivals, com a desconeguts, tot era una lluita.
Quins canvis hem fet: contemplar les necessitats individuals i familiars, prioritzar el bé comú. Trobar i respectar el lloc de cada persona dins la família, així com els compromisos que cadascú pot assumir segons la seva edat i condició. Observar què no funciona i crear solucions. Posar límits clars i ferms, establir normes útils que complim i fem complir, en comptes de castigar o premiar persones.
Com és ara, al nostre ambient preparat: Tinc ganes d’arribar a casa després de la jornada. Ja no temo el que m’espera, perquè sé que em podré dutxar tranquil i que després soparem com a família. El fet d’haver posat com a norma sopar sense pantalles ens ha connectat entre nosaltres. Durant el sopar fem una assemblea, on ens expliquem les vivències del dia. Saber certes coses que els passen a l’escola m’ajuda a entendre’ls, i a gestionar millor les sortides als matins.
