Moltes síndromes, etiquetes i sigles de presumptes malalties que aguaiten els nostres infants, i que després arrosseguen durant l’edat adulta, tenen l’origen en no saber explicar allò que els passa per dins.
Si valoreu que els fills apreciïn i sàpiguen usar el poder de les paraules, creeu un ambient preparat a la llar:
- Expliqueu-los històries familiars a casa, feu junts l’arbre genealògic, munteu tardes de te i converses amb ties, oncles, àvies… Permeteu als majors crear vincles sans amb els vostres fills.
- Doneu-los espais on puguin expressar-se al seu aire, parar al seu ritme. Simplement escolteu-los. No feu befa ni burla de com pronuncien certes paraules. No us avanceu al que creieu que ells volen dir, ni aixafeu els seus mots amb la vostra versió d’adult.
- Tingueu a casa una petita biblioteca, on els llibres surtin i entrin segons l’edat i els interessos de cada infant. No cal acumular títols, en tenir-ne vint és suficient.
- No convertiu la màgia de llegir en una obligació. Sempre ha de ser una proposta on els nens se sentin còmodes per triar les seves lectures i deixar els llibres que no els agradin.
- Parleu de llibres i llegiu amb ells. Poseu un interval setmanal de temps on la casa es converteix en una biblioteca: durant aquests minuts, cadascú a llegir el seu llibre en silenci! Podeu usar un rellotge d’arena.
- Freqüenteu les biblioteques públiques, també per les activitats que s’hi organitzen i les sessions de contacontes.
En passar el llindar de les dues xifres d’edat, arriba un dia en què ja no estan receptius a tot allò que vingui dels pares. Comença una etapa d’exploració del món, de qüestionar-lo, de trencar normes i crear el seu propi criteri. Ara és interessant que trobin dins seu aquestes bases adquirides durant la primera infància: autonomia funcional per a la vida i habilitats verbals per saber relacionar-se amb precisió i assertivitat.
Si les habilitats lingüístiques estan ben assentades, la família sencera podrà sostenir aquest fill que traspassa l’adolescència sense esquinçar-li l’ànima, perquè quan podem expressar amb precisió allò que ens passa per dins i per fora, tot es pot fer més digerible.
Hi ha moltes persones que no desenvolupen habilitats orals de forma fluida i natural. Solen parlar poc, respondre amb monosíl·labs, onomatopeies o gesticulacions. També usen en excés mots o expressions crossa. En la majoria de casos no els han explicat històries de prop, no han presenciat converses quotidianes en l’àmbit familiar durat aquella etapa infantil on els receptius interns de configuració del propi llenguatge estan oberts a nodrir-se.
Hi ha una etapa, entre els 2 i els 8 anys aproximadament, on el nen està totalment obert a escoltar contes, històries i tot allò que els seus adults de referència li vulguin explicar. Important tenir-ho en compte, perquè és ara quan està construint les bases internes d’on dependrà la qualitat de la seva expressió oral.
Durant la primera infantesa és determinant involucrar els nens en tasques de casa com cuinar, estendre roba, plegar llençols, netejar… fer-ho amb ells. La prioritat no ha de ser que tot surti com esperem, sinó treure partit del valor educatiu que duu implícita cadascuna de les tasques de la llar. Fer les coses junts, tot parlant, contant-los quines passes requereix fer aquell guisat que després ens menjarem, o les formes i colors de la roba que ens vesteix el cos. Integrar la criança en el dia a dia és l’eina educativa perfecta, i un mitjà excel·lent per sembrar vincles entre pares i fills.
Pel que fa a l’habilitat en l’expressió escrita, també està directament relacionada amb la qualitat de les bases d’expressió oral que l’infant hagi pogut construir. Aquí també hi tenim la comprensió lectora, assolida en funció de com s’hagi pogut relacionar el nen amb els llibres.
Feu dels àpats en família moments on parleu exclusivament de vosaltres i de les vostres coses. Sense sorolls, interferències ni aparells alienadors de presència humana integral. Regaleu-vos dosis de companyia real, en cos i ànima. D’això en podem dir inversió preventiva en salut personal i familiar.
